7 de febr. 2011

Diguem-li amor platònic.

Mentre l'univers blanquinegre camina anodí i mancat d'al·licients en este transit cap al no-res més absolut, va arribar un vell extrem des d'Alacant per a fer-nos recordar que l'ara oblidat camí del triomf no està tan lluny com creiem. Rufete evoca aquell futbolista que copa l'imaginari del mestallero habitual, l'honrat i mordaz, fidel a les velles essències del futbol clàssic: sacrifici, treball e intensitat. La característica més representativa de la fe valencianista, la mateixa que va dur als valències que il·lustren els llibres d'història a ocupar les pàgines que ens aleccionen sobre l'absolut menyspreu que hem fet de tan velles i exitoses receptes.

Virtuosos de diverses latituds han vestit esta samarreta, però cap, amb el seu joc de màgia i delicat toc s'han fet amb l'estima eterna que sempre professarà el coliseu de l'avinguda de Suècia cap a Francisco Javier Pérez, un últim mohicà que manté viva la flama d'un passat a dures penes respectat. El llarg passeig per la memòria que requereix recordar la seua figura deixa en draps menors els actuals dogmes, sustentats en exclusivitat en els freds e impersonals números. L'absència de l'esperit "Rufo" és la pedra roseta amb la qual desxifrar el motiu del desassossec que inunda els nostres cors, colpejats per la dictadura de l'estadística, fent-nos oblidar, que açò del futbol va de passions.

5 comentaris:

Lobo ha dit...

Se ha llevado una ovación al salir a calentar y una más unánime al salir al campo, muy merecidas sin duda. Un gran tipo Rufete, querido como lo que es, una leyenda valencianista que además ha sabido conservar una imagen honrada y profesional.

Juan Al ha dit...

Rufo representa el carácter del jugador valencianí de siempre: limitado técnicamente, con mínima o nula repercusión mediática pero con un oficio y unos cojones que ponían en jaque al equipo rival

Sempre Che ha dit...

Com m´agradaria tindre un tio així, amb el seu caràcter, a la plantilla... En fins!

Pillgrim ha dit...

OK!! Rufete es la esencia del valencia que queremos. Martillo pilón, guerrero, puede que sin calidad, pero ganador nato.

Esto de jugar a nada y ganar porque eres el vcf, sin ningun otro sustento que ese, actua como la tensión alta, te mata poco a poco. Sabes de antemano que contra el Hercules ganarás, en el calderón perderas, y en cualquier eliminatoria si no se te aparece la vigen y pasas por diferencia de goles acabas en la calle.

!No tenemos espiritu!

THB ha dit...

No sabia que Rufo tenia el carnet d'entrenador des d fa 2 anys!!!, quan es retire començara segurament en segona B. Per alacant hi han bons equips en la categoria que busquen trainer.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...